La declaració de DIGNE (1991) i posteriorment la declaració de GIRONA (1998) afirmaven que el patrimoni geològic està íntimament unit al medi ambient i la seva conservació és indissociable de la de la resta d’elements del Patrimoni Natural i cultural en general, per la qual cosa una política de conservació de la naturalesa que no contempli la gestió i protecció del patrimoni geològic mai serà una política ambiental correcta.
La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat estableix en els principis que la inspiren (art. 2):
2.b “La conservació de la biodiversitat i de la geodiversitat”
2.d “La conservació i preservació de la varietat, singularitat i bellesa dels ecosistemes naturals, de la diversitat geològica i del paisatge”
En el seu article 5.1 estableix que “Tots els poders públics, en els seus respectius àmbits competencials, vetllaran per la conservació i la utilització racional del patrimoni natural al territori nacional i en les aigües marítimes sota sobirania o jurisdicció espanyola, incloent la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, amb independència de la seva titularitat o règim jurídic…”. En l’apartat 2.f del mateix article estableix que les Administracions públiques “Integraran en les polítiques sectorials els objectius i previsions necessàries per a la conservació i valoració del Patrimoni Natural, la protecció de la Biodiversitat i la Geodiversitat, la conservació i ús sostenible dels recursos naturals i el manteniment i, si escau, la restauració de la integritat dels ecosistemes”.
En el seu article 9 estableix els objectius i contingut de l’Inventari Espanyol de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. En el contingut mínim del mateix hi figura “Un inventari de Llocs d’Interès Geològic representatiu de, almenys, les unitats i contextos geològics recollits en l’Annex VIII”.
A Balears s’ha realitzat un notable esforç d’inventari i caracterització del Patrimoni Geològic que no s’ha reflectit en figures normatives ni de protecció.
La publicació dels llibres “Illes d’aigua. Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears” i “Els camins de l’aigua de les Illes Balears” realitzats a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear en col·laboració amb l’Instituto Geológico y Minero de España i amb la participació d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears, l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB) i la Federació d’Espeleologia de les Illes Balears va representar una fita fonamental en el reconeixement del nostre Patrimoni.
Llibre «Illes d’Aigua. Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears.»
https://www.caib.es/sites/aigua/ca/llibre_illes_daigua-38418/
A les I Jornades de Patrimoni Geològic realitzades a les Illes Balears al novembre de 2008 la Conselleria de Medi Ambient va manifestar que s’estava “elaborant un inventari dels Llocs d’Interès Geològic més importants de les illes amb la finalitat de crear una xarxa de Llocs d’Interès Geològic de patrimoni geològic per a la seva posterior protecció”. D’aquests treballs es va concloure una proposta de decret de Patrimoni Geològic que mai es va arribar a aprovar.
Cal destacar la gran tasca que du a terme el Consell Insular de Menorca en quan al Patrimoni Geològic de la Illa. El Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera ha impulsat nombroses actuacions en relació a la temàtica com són la realització d’un Inventari de llocs d’interès geològic de la Reserva de Biosfera de Menorca, la creació d’un centre d’interpretació, la organització conjunta de vàries jornades i congresos, etc. En definitiva una clara aposta de reconeixement del patrimoni insular.
http://www.geologiamenorca.org/portal.aspx
En quan a l'»Instituto Geológico y Minero de España» hem de destacar la tasca a nivell nacional en relació a la Geodiversitat i el Patrimoni Geològic. Al portal web de l’institut es pot trobar gran quantitat d’informació, també de les Illes Balears.
https://www.igme.es/patrimonio/
Tornant a l’inventari de les Illes Balears inclòs a la proposta de Decret de Patrimoni Geològic de l’any 2008, els llocs inventariats en els treballs realitzats es corresponen amb els punts 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de les Unitats Geològiques més REPRESENTATIVES de la GEODIVERSITAT DEL TERRITORI ESPANYOL i als punts 3, 6, 12 i 13 dels CONTEXTOS GEOLÒGICS D’ESPANYA DE RELLEVÀNCIA MUNDIAL de l’Annex VIII de la Llei 42/2007, de 13 de desembre.
També es va realitzar per part de la Direcció General de Recursos Hídrics, en la preparació del Pla Hidrològic de primer cicle (any 2009), un catàleg de coves que tenen valors patrimonials geològics. Aquest catàleg suposa una oportunitat d’ampliació de l’inventari.
Aquests treballs de d’inventari i caracterització es poden considerar conclosos, sense perjudici que un inventari és sempre un element viu.
Per tant s’està en condicions de procedir a l’aprovació legal d’aquest inventari, establir els mecanismes de gestió i revisió així com mesures generals de protecció sense perjudici que aquestes siguin desenvolupades i concretades mitjançant els instruments legals adequats.
El 14 de juliol de 2022 s’ha registrat al Parlament de les Illes Balears un proposta de llei de protecció del Patrimoni Geològic que inclou un inventari de 169 Llocs d’Interès Geològic (LIG), corresponents als LIG de l’inventari proposat a l’any 2008 i a algunes incorporacions del catàleg de coves del Pla Hidrològic.
Aquesta iniciativa política l’ha duit a terme el partit UnidesPodem Illes Balears de la mà del Diputat Pablo Jiménez, amb el suport del partit Més per Mallorca i de la Conselleria de Medi Ambient, segons hem pogut saber per els medis de comunicació. Esperam que s’arribi a un consens polític suficient per a dur-la endavant.
El geòleg Alfredo Barón Périz, soci de l’AGEIB, ha liderat tots aquests anys la iniciativa i sabem que mai s’ha cansat d’insistir, des de dins de l’administració i des de fora després de la seva jubilació. Des de l’AGEIB vàrem participar voluntàriament amb l’el·laboració del primer inventari de LIGs, així com també hem anat recordant en vàries ocasions als responsables de la Conselleria de Medi Ambient aquesta obligació normativa.
Tot allò que no es coneix, ni s’entén ni es valora. Avui podem dir que esteim de celebració perquè s’ha donat una primera passa per al coneixement i la protecció del nostre Patrimoni Geològic.
Junta Directiva de l’AGEIB
Palma, 17 de juliol de 2022
RECULLS DE PREMSA
