patrimoni geològic, llocs d’interès geològic

Guillem Mas Gornals, investigador predoctoral de la Universitat de les Illes Balears i membre de l’ AGEIB opina sobre la importància de tenir protegits els llocs d’interès geològic 

La trinxera del tren de Sineu: un lloc d´interès geològic

Guillem Mas Gornals 30.03.2011 | 08:30Resulta curiós comprovar com la famosa i polèmica trinxera del tren Sineu-Manacor, actualment coneguda per quasi bé tota la població illenca per mor dels recents esdeveniments accidentals i corresponent difusió mediàtica, també ho havia estat a nivell de discussió científica, iniciada ja al segle XIX. 
Geòlegs pioners a les illes com Henri Hermite (1879), Paul Fallot (1922), Bartomeu Darder (1925) o, posteriorment, Guillem Colom (1967, 1975) i Enrique Ramos-Guerrero (1988), van argumentar algunes de les seves principals consideracions sobre l´Oligocè i la tectònica illenca, basant-se en l´observació dels afloraments situats en aquesta trinxera propera a l´estació de ferrocarril de Sineu. 
La polèmica trinxera número 11 del tren Sineu-Manacor constitueix, atès el corpus de coneixements establert fins ara, una localitat tipus que ens permet observar els materials argilosos de Miocè marí encavalcats pels materials calcaris, més antics, de l´Oligocè lacustre. Tot això com a resultat dels moviments tectònics de l´orogènia alpina ocorreguts a Mallorca ara fa quinze milions d´anys. Es a dir, els desplaçaments laterals, deguts a l´empenta de forces tectòniques, van esqueixar i aixecar les calcàries lacustres de l´Oligocè, inferiors i més antigues, fins a situar-les per sobre dels materials argilosos del Miocè marí, geològicament més moderns. Cosa que es pot veure a la perfecció exactament al mateix lloc sinistrat. 
Pel que fa el tema de riscos geològics, el problema amb els materials argilosos de la via ha existit des de que s´hi estrenà el tren. Ara bé, si durant anys, els peons ferroviaris s´encarregaven de netejar assíduament les voreres de les vies de possibles esbaldrecs; ha estat la posterior construcció d´un mur de contenció, format per una estructura de formigó estàtica, que a fet que la força exercida de forma lenta i continua per les margues contingudes pel mateix, s´hagi anat acumulant fins col·lapsar l´estructura rígida fent-la caure de sobte i directament sobre la via, provocant així l´espectacular accident. Antuvi les margues blanes anaven caient de mica en mica i eren netejades pels peons abans de que arribessin a cobrir les vies. El tema no te més volta de fulla. I per entendre-ho no manquen ni tècniques sofisticades ni tanta dilació en el peritatge. La composició i comportament dels materials adjacents són ben coneguts des de fa mes de 100 anys i fins ara no havia passat res mai.

De totes maneres, també és cert que les darreres obres de reconstrucció de la trinxera han retallat i netejat l´aflorament millorant-ne significativament les condicions d´observació.
Per tant, l´aflorament de la trinxera del tren de Sineu, ha constituït i constitueix un veritable lloc d´interès geològic (LIG) de les Illes Balears que, ara per ara, no ve recollit ni a l´Inventari de Llocs d´Interès Geològic (IGME), ni a la Xarxa Balear de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic (Conselleria de Medi Ambient).
Aquesta valoració de l´aflorament com a LIG ha d´ésser entesa des d´una triple vesant: I) pel seu valor intrínsec (científic, geològic), II) pel seu valor lligat a la potencialitat d´us social (didàctic, divulgatiu), III) per la seva vulnerabilitat i necessitat de protecció.
Oportunitats com aqueixa no se´n presenten cada dia, en el sentit de que un aflorament que abans només era conegut per una minoria científica, ara s´ha convertit en un lloc conegut per tota la població. Conjuntura aquesta que convé aprofitar per poder mostrar i explicar a la societat els processos geològics i els seus resultats, incrementant així el coneixement general i la consciencia sobre el seu valor científic i patrimonial.

Més de cent anys de dialèctica científica, la representativitat dels esdeveniments geològics de l´illa i la facilitat d´observació avalen que, aquest aflorament, es mereixí com a mínim una fotografia. Com a mínim una imatge acadèmica per ésser inclosa als manuals i llibres de text de Geologia de les Illes Balears, i que convindria realitzar abans de que l´aflorament acabi cobert de formigó o enreixat amb xarxa metàl·lica.

noticia diario de mallorca 30-03-2011

Patrimoni geològic, geodiversitat i geoconservació a les Balears

Guillem Mas Gornals 14.12.2010 | 07:30El patrimoni geològic està constituït pel conjunt de recursos naturals geològics de valor científic, cultural i/o educatiu, ja siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny, minerals, roques, fòssils, sòls o altres manifestacions geològiques que ens permeten conèixer, estudiar i interpretar: a) l’origen i evolució de la Terra, b) els processos que l’han modelada, c) els climes i paisatges del passat i present i d) l’origen i evolució de la vida. 
Aquesta riquesa geològica forma part del patrimoni natural que cal conservar, ja sigui mitjançant mesures de protecció i/o propostes en pro l´ensenyament i/o difusió del coneixement. El sistema més important de conservació d´aquesta geodiversitat és la protecció, entesa com el procés pel qual es delimita un espai natural la gestió del qual té com a objectiu primordial la conservació dels seus valors patrimonials. 
Les propostes i treballs sobre patrimoni geològic i geoconservació a les Illes Balears han estat, fins ara, ben pocs i recents. Destaquen alguns treballs d´investigació sobre patrimoni paleontològic, així com la celebració, l´any 2008, de les Jornades sobre Patrimoni Geològic a les Illes Balears. 
A diferència d´altres Comunitats Autònomes, els esforços de l´administració autonòmica balear no han vist encara els seus fruits. Després de la faraònica publicació divulgativa Illes d´Aigua (IGME – Govern Balear, 2006) va existir un intent per part de la Conselleria de Medi Ambient d´inventariar els punts d´interès geològic de les Illes amb la finalitat de crear una Xarxa Balear de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic. Iniciativa que, a data d´avui, encara no ha vist resultats oficials de protecció efectius. Una altra proposta addicional d´ampliació d´aquesta xarxa, presentada l´any 2009 per la coordinadora de regidors Diògenes (ajuntaments d´Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera), també pareix haver caigut en l´oblit. 
Un dels principals problemes als que s´enfronta la geoconservació és l´excessiu desconeixement que existeix a la nostra societat sobre els processos geològics i els seus resultats, fins el punt d´ignorar la seva relació amb la biodiversitat, o el seu valor com a part del patrimoni natural. Per això es consideren adients tots els esforços en pro de l´ensenyament i/o difusió sobre el coneixement i característiques d´aquest patrimoni. 
Els geòlegs i paleontòlegs de les Illes hem de contribuir a millorar el nivell de coneixements generals de la societat sobre geologia, paleontologia i geoconservació; sortint de l´atrinxerament acadèmic i professional, participant en l´educació no formal i en la divulgació dels principals conceptes i valors de la geoconsevació en tots el mitjans possibles (premsa, TV, estudis locals, activitats, tallers, etc.). Una interessant iniciativa, en aquest sentit, ha estat la celebració el passat més d´abril, per primera vegada a les Illes Balears, del Geolodia 2010.

Les administracions públiques de les Balears també s´hauran d´acostumar a incloure geòlegs i paleontòlegs dins dels seus equips multidisplinars. Resulta, com a mínim, impropi que en algunes administracions les valoracions i actuacions sobre el patrimoni paleontològic i geològic les segueixin realitzant historiadors o arqueòlegs.
La Llei nacional de patrimoni natural i biodiversitat, indica expressament que la protecció de la geodiversitat és un deure de les administracions públiques. Concretament, segons aquesta llei, la declaració i gestió dels espais naturals protegits, on s´inclouen les formacions geològiques i jaciments paleontològics, corresponen a la Comunitat Autònoma. Per la seva part, la Llei autonòmica per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), postula que l´inici del procediment de declaració de les categories de monument natural o lloc d´interès científic (LIC), correspon al Govern a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
Com a alternativa també es pot optar per la figura de declaració de bé d´interès cultural (BIC) en del marc de la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears. En aquest cas fent ús subsidiari d´una mesura més adient per a la protecció del patrimoni històric-cultural que del patrimoni geològic-paleontològic-natural. També es pot fer ús d´alguna de les mesures protectores incloses en la normativa urbanística i/o d´ordenació del territori (plans d´ordenació, normes subsidiàries, …) aplicables per part dels consells insulars i/o ajuntaments.
Tot el que coneixem sobre l´evolució de la vida, del clima i del propi planeta Terra és exclusivament gracies al registre fòssil i geològic preservat en les roques i sediments. Si perdem aquest registre i la informació que aporta, perdrem la possibilitat d´aprofitar-lo i de llegar-lo a les futures generacions. Com es pot veure, propostes i instruments per a la seva protecció i conservació no en manquen. Convindria, dons, no deixar refredar aquest tema per més temp

noticia diario de mallorca 14-12-2010

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email
Guillem Mas Gornals, investigador predoctoral de la Universitat de les Illes Balears i membre de l' AGEIB opina sobre la importància de tenir protegits els llocs d'interès geològic

Geodiversitat i Patrimoni Geològic.

Tot allò que no es coneix, ni s’entén ni es valora. Avui podem dir que esteim de celebració perquè s’ha donat una primera passa per al coneixement i la protecció del nostre Patrimoni Geològic.