Guillem Mas Gornals, investigador predoctoral de la Universitat de les Illes Balears i membre de l’ AGEIB opina sobre la importància de tenir protegits els llocs d’interès geològic
La trinxera del tren de Sineu: un lloc d´interès geològic
Guillem Mas Gornals 30.03.2011 | 08:30Resulta curiós comprovar com la famosa i polèmica trinxera del tren Sineu-Manacor, actualment coneguda per quasi bé tota la població illenca per mor dels recents esdeveniments accidentals i corresponent difusió mediàtica, també ho havia estat a nivell de discussió científica, iniciada ja al segle XIX.
Geòlegs pioners a les illes com Henri Hermite (1879), Paul Fallot (1922), Bartomeu Darder (1925) o, posteriorment, Guillem Colom (1967, 1975) i Enrique Ramos-Guerrero (1988), van argumentar algunes de les seves principals consideracions sobre l´Oligocè i la tectònica illenca, basant-se en l´observació dels afloraments situats en aquesta trinxera propera a l´estació de ferrocarril de Sineu.
La polèmica trinxera número 11 del tren Sineu-Manacor constitueix, atès el corpus de coneixements establert fins ara, una localitat tipus que ens permet observar els materials argilosos de Miocè marí encavalcats pels materials calcaris, més antics, de l´Oligocè lacustre. Tot això com a resultat dels moviments tectònics de l´orogènia alpina ocorreguts a Mallorca ara fa quinze milions d´anys. Es a dir, els desplaçaments laterals, deguts a l´empenta de forces tectòniques, van esqueixar i aixecar les calcàries lacustres de l´Oligocè, inferiors i més antigues, fins a situar-les per sobre dels materials argilosos del Miocè marí, geològicament més moderns. Cosa que es pot veure a la perfecció exactament al mateix lloc sinistrat.
Pel que fa el tema de riscos geològics, el problema amb els materials argilosos de la via ha existit des de que s´hi estrenà el tren. Ara bé, si durant anys, els peons ferroviaris s´encarregaven de netejar assíduament les voreres de les vies de possibles esbaldrecs; ha estat la posterior construcció d´un mur de contenció, format per una estructura de formigó estàtica, que a fet que la força exercida de forma lenta i continua per les margues contingudes pel mateix, s´hagi anat acumulant fins col·lapsar l´estructura rígida fent-la caure de sobte i directament sobre la via, provocant així l´espectacular accident. Antuvi les margues blanes anaven caient de mica en mica i eren netejades pels peons abans de que arribessin a cobrir les vies. El tema no te més volta de fulla. I per entendre-ho no manquen ni tècniques sofisticades ni tanta dilació en el peritatge. La composició i comportament dels materials adjacents són ben coneguts des de fa mes de 100 anys i fins ara no havia passat res mai.
De totes maneres, també és cert que les darreres obres de reconstrucció de la trinxera han retallat i netejat l´aflorament millorant-ne significativament les condicions d´observació.
Per tant, l´aflorament de la trinxera del tren de Sineu, ha constituït i constitueix un veritable lloc d´interès geològic (LIG) de les Illes Balears que, ara per ara, no ve recollit ni a l´Inventari de Llocs d´Interès Geològic (IGME), ni a la Xarxa Balear de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic (Conselleria de Medi Ambient).
Aquesta valoració de l´aflorament com a LIG ha d´ésser entesa des d´una triple vesant: I) pel seu valor intrínsec (científic, geològic), II) pel seu valor lligat a la potencialitat d´us social (didàctic, divulgatiu), III) per la seva vulnerabilitat i necessitat de protecció.
Oportunitats com aqueixa no se´n presenten cada dia, en el sentit de que un aflorament que abans només era conegut per una minoria científica, ara s´ha convertit en un lloc conegut per tota la població. Conjuntura aquesta que convé aprofitar per poder mostrar i explicar a la societat els processos geològics i els seus resultats, incrementant així el coneixement general i la consciencia sobre el seu valor científic i patrimonial.
Més de cent anys de dialèctica científica, la representativitat dels esdeveniments geològics de l´illa i la facilitat d´observació avalen que, aquest aflorament, es mereixí com a mínim una fotografia. Com a mínim una imatge acadèmica per ésser inclosa als manuals i llibres de text de Geologia de les Illes Balears, i que convindria realitzar abans de que l´aflorament acabi cobert de formigó o enreixat amb xarxa metàl·lica.
noticia diario de mallorca 30-03-2011
Patrimoni geològic, geodiversitat i geoconservació a les Balears
Guillem Mas Gornals 14.12.2010 | 07:30El patrimoni geològic està constituït pel conjunt de recursos naturals geològics de valor científic, cultural i/o educatiu, ja siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny, minerals, roques, fòssils, sòls o altres manifestacions geològiques que ens permeten conèixer, estudiar i interpretar: a) l’origen i evolució de la Terra, b) els processos que l’han modelada, c) els climes i paisatges del passat i present i d) l’origen i evolució de la vida.
Aquesta riquesa geològica forma part del patrimoni natural que cal conservar, ja sigui mitjançant mesures de protecció i/o propostes en pro l´ensenyament i/o difusió del coneixement. El sistema més important de conservació d´aquesta geodiversitat és la protecció, entesa com el procés pel qual es delimita un espai natural la gestió del qual té com a objectiu primordial la conservació dels seus valors patrimonials.
Les propostes i treballs sobre patrimoni geològic i geoconservació a les Illes Balears han estat, fins ara, ben pocs i recents. Destaquen alguns treballs d´investigació sobre patrimoni paleontològic, així com la celebració, l´any 2008, de les Jornades sobre Patrimoni Geològic a les Illes Balears.
A diferència d´altres Comunitats Autònomes, els esforços de l´administració autonòmica balear no han vist encara els seus fruits. Després de la faraònica publicació divulgativa Illes d´Aigua (IGME – Govern Balear, 2006) va existir un intent per part de la Conselleria de Medi Ambient d´inventariar els punts d´interès geològic de les Illes amb la finalitat de crear una Xarxa Balear de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic. Iniciativa que, a data d´avui, encara no ha vist resultats oficials de protecció efectius. Una altra proposta addicional d´ampliació d´aquesta xarxa, presentada l´any 2009 per la coordinadora de regidors Diògenes (ajuntaments d´Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera), també pareix haver caigut en l´oblit.
Un dels principals problemes als que s´enfronta la geoconservació és l´excessiu desconeixement que existeix a la nostra societat sobre els processos geològics i els seus resultats, fins el punt d´ignorar la seva relació amb la biodiversitat, o el seu valor com a part del patrimoni natural. Per això es consideren adients tots els esforços en pro de l´ensenyament i/o difusió sobre el coneixement i característiques d´aquest patrimoni.
Els geòlegs i paleontòlegs de les Illes hem de contribuir a millorar el nivell de coneixements generals de la societat sobre geologia, paleontologia i geoconservació; sortint de l´atrinxerament acadèmic i professional, participant en l´educació no formal i en la divulgació dels principals conceptes i valors de la geoconsevació en tots el mitjans possibles (premsa, TV, estudis locals, activitats, tallers, etc.). Una interessant iniciativa, en aquest sentit, ha estat la celebració el passat més d´abril, per primera vegada a les Illes Balears, del Geolodia 2010.
Les administracions públiques de les Balears també s´hauran d´acostumar a incloure geòlegs i paleontòlegs dins dels seus equips multidisplinars. Resulta, com a mínim, impropi que en algunes administracions les valoracions i actuacions sobre el patrimoni paleontològic i geològic les segueixin realitzant historiadors o arqueòlegs.
La Llei nacional de patrimoni natural i biodiversitat, indica expressament que la protecció de la geodiversitat és un deure de les administracions públiques. Concretament, segons aquesta llei, la declaració i gestió dels espais naturals protegits, on s´inclouen les formacions geològiques i jaciments paleontològics, corresponen a la Comunitat Autònoma. Per la seva part, la Llei autonòmica per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), postula que l´inici del procediment de declaració de les categories de monument natural o lloc d´interès científic (LIC), correspon al Govern a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.
Com a alternativa també es pot optar per la figura de declaració de bé d´interès cultural (BIC) en del marc de la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears. En aquest cas fent ús subsidiari d´una mesura més adient per a la protecció del patrimoni històric-cultural que del patrimoni geològic-paleontològic-natural. També es pot fer ús d´alguna de les mesures protectores incloses en la normativa urbanística i/o d´ordenació del territori (plans d´ordenació, normes subsidiàries, …) aplicables per part dels consells insulars i/o ajuntaments.
Tot el que coneixem sobre l´evolució de la vida, del clima i del propi planeta Terra és exclusivament gracies al registre fòssil i geològic preservat en les roques i sediments. Si perdem aquest registre i la informació que aporta, perdrem la possibilitat d´aprofitar-lo i de llegar-lo a les futures generacions. Com es pot veure, propostes i instruments per a la seva protecció i conservació no en manquen. Convindria, dons, no deixar refredar aquest tema per més temp
