Propostes per a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern Balear en relació al reconeixement de la GEOLOGIA

A l’atenció del sr. Miquel Mir Gual

Conseller de Medi Ambient i Territori

De l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears

——

INTRODUCCIÓ

La geologia és la ciència que estudia La Terra i descriu i interpreta la seva composició, estructura, evolució i dinàmica actual. Actualment la geologia és un factor important de desenvolupament econòmic, social i cultural dels pobles.

La implantació d’iniciatives de geologia aplicada (geotècnia, hidrogeologia, riscos geològics, etc..) i d’enginyeria geològica aporta majors beneficis socials i econòmics així com una millora de l’eficiència en la gestió pública.

Per altra part, els recursos naturals conformen una riquesa insubstituïble de cada lloc, un patrimoni únic i intransferible que l’estat té el dret i la obligació de conèixer, protegir i gestionar.

L’Associació de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB), amb els seus vint anys de formació ha dut a terme activitats encaminades al reconeixement de la Geologia, tals com sortides de camp per a professionals i per al públic en general, conferències d’interès geològic sobre les Illes Balears o sobre temes d’importància fora del nostre àmbit i altres activitats de difusió de la Geologia. Un dels principals objectius de l’AGEIB és la defensa de la professió a l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB), objectiu compartit amb El Ilustre Colegio de Geólogos (ICOG) d’àmbit estatal.

Aprofitant l’entrada del nou executiu del Govern de les Illes Balears, L’AGEIB juntament amb l’ICOG, considera oportú fer una proposta d’iniciatives de govern i de revisió de la Relació de Llocs de Treball de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (RLT de la CAIB) en relació al reconeixement de la geologia i de la llicenciatura en geologia a la Conselleria de Medi Ambient i Territori, com a organisme més representatiu de totes les nostres propostes.

A continuació es detallen una sèrie de propostes com a iniciatives de Govern i com a revisió de la RLT a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears:

——

RESUM DE LES PROPOSTES

  • Aprovació del Decret de Protecció del Patrimoni Geològic de les Illes Balears i creació de l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic. Reconeixement del concepte de la Geodiversitat en les funcions i a l’organigrama de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat. Incorporar els conceptes de Patrimoni Geològic i Geodiversitat i els aspectes geològics de les Illes Balears a les activitats realitzades en l’àmbit d’Educació Ambiental i dels Espais Naturals Protegits.
  • Revisió de la normativa i de la informació disponible per a l’administrat de la Direcció General de Recursos Hídrics, sobre les competències tècniques per a la realització de projectes de captacions d’aigua subterrània i sondejos destinats a la geotèrmia de baixa entalpia.
  • Creació d’un nou servei, de riscos naturals, amb seguiment específic dels riscos geològics: d’esllavissades, d’erosió, de subsidència, de sismicitat, costaners, i d’inundació, que pugui servir de base tècnica per a la prevenció i actuació en molts àmbits del Govern Balear.
  • En l’àmbit d’equips pluridisciplinars de la conselleria que estiguin relacionats amb les capacitats i utilitats tècniques de la titulació de Llicenciatura en Geologia: creació de llocs de treball específics i exclusius per a la titulació en qüestió, com a negociats o seccions si s’escau, amb una definició de les funcions clara i enfocada a l’objectiu en cada cas, que contemplin la valoració d’especialitats de la titulació per a accedir al lloc, sense competència amb altres titulacions en el mateix lloc de treball, de tal manera que es garanteixi la presència de la titulació dins l’equip.

Ens referim a les àrees de:

PATRIMONI GEOLÒGIC I GEODIVERSITAT

ESPAIS NATURALS PROTEGITS

EDUCACIÓ AMBIENTAL

RECURSOS HÍDRICS (SUBTERRÀNIS)

RISCOS GEOLÒGICS

RESIDUS I SÒLS CONTAMINATS

  • Accés a la titulació de Llicenciatura en Geologia a tots els llocs de treball de caràcter general i que es troben oberts a titulacions de l’escala científica.

——

DETALL DE LES PROPOSTES

——

PATRIMONI GEOLÒGIC I GEODIVERSITAT

En quan a patrimoni geològic cal esmentar que la declaració de DIGNE (1991) i posteriorment la declaració de GIRONA (1998) afirmaven que el patrimoni geològic està íntimament unit al medi ambient i la seva conservació és indissociable de la de la resta d’elements del Patrimoni Natural i cultural en general, per la qual cosa una política de conservació de la naturalesa que no contempli la gestió i protecció del patrimoni geològic mai serà una política ambiental correcta. La recomanació sobre conservació de l’herència geològica i de les àrees d’interès geològic especial (REC 2004-3) del Consell Europeu adoptada pel Consell de Ministres el 5 de Maig de 2004 instava als governs, mitjançant deu propostes d’actuació, a inventariar, protegir i divulgar el Patrimoni Geològic.

La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat estableix en els principis que la inspiren (art. 2):

       2.b “La conservació de la biodiversitat i de la geodiversitat”

       2.d “La conservació i preservació de la varietat, singularitat i bellesa dels ecosistemes naturals, de la diversitat geològica i del paisatge”

En el seu article 5.1 estableix que “Tots els poders públics, en els seus respectius àmbits competencials, vetllaran per la conservació i la utilització racional del patrimoni natural al territori nacional i en les aigües marítimes sota sobirania o jurisdicció espanyola, incloent la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, amb independència de la seva titularitat o règim jurídic…”. En l’apartat 2.f del mateix article estableix que les Administracions públiques “Integraran en les polítiques sectorials els objectius i previsions necessàries per a la conservació i valoració del Patrimoni Natural, la protecció de la Biodiversitat i la Geodiversitat, la conservació i ús sostenible dels recursos naturals i el manteniment i, si escau, la restauració de la integritat dels ecosistemes”.

En el seu article 9 estableix els objectius i contingut de l’Inventari Espanyol de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. En el contingut mínim del mateix figura “Un inventari de Llocs d’Interès Geològic representatiu de, almenys, les unitats i contextos geològics recollits en l’Annex VIII”.

A Balears s’ha realitzat un notable esforç d’inventari i caracterització del Patrimoni Geològic que no s’ha reflectit en figures normatives ni de protecció. En efecte la publicació dels llibres “Illes d’aigua. Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears” i “Els camins de l’aigua de les Illes Balears” realitzats a la Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) en col·laboració amb l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME) i amb la participació d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Associació de Geòlegs de les Illes Balears (AGEIB) i la Federació d’Espeleologia de les Illes Balears va representar una fita fonamental en el coneixement del nostre Patrimoni.

A les I Jornades de Patrimoni Geològic realitzades a les Illes Balears al novembre de 2008 la Conselleria de Medi Ambient va manifestar que s’estava “elaborant un inventari dels Llocs d’Interès Geològic més importants de les illes amb la finalitat de crear una xarxa de Llocs d’Interès Geològic de patrimoni geològic per a la seva posterior protecció”. D’aquests treballs es va concloure una proposta de decret de Patrimoni Geològic que mai es va arribar a aprovar.

Aquests treballs d’inventari i caracterització es poden considerar conclosos, sense perjudici que un inventari és sempre un element viu. Els llocs inventariats en els treballs realitzats es corresponen amb els punts 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de les Unitats Geològiques més REPRESENTATIVES de la GEODIVERSITAT DEL TERRITORI ESPANYOL i als punts 3, 6, 12 i 13 dels CONTEXTOS GEOLÒGICS D’ESPANYA DE RELLEVÀNCIA MUNDIAL de l’Annex VIII de la Llei 42/2007, de 13 de desembre.

També es va realitzar per part de la DGRH, en la preparació del Pla Hidrològic de primer cicle (any 2009), un catàleg de coves que tenen valors patrimonials geològics. Queda pendent la seva valoració per seleccionar aquelles que puguin ser incloses a l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic.

Per tant s’està en condicions de procedir a l’aprovació legal d’aquest inventari, establir els mecanismes de gestió i revisió així com mesures generals de protecció sense perjudici que aquestes siguin desenvolupades i concretades mitjançant els instruments legals adequats.

Per aquests motius s’insta a la Conselleria de Medi Ambient i Territori a:

  • Aprovar el Decret de Protecció del Patrimoni Geològic de les Illes Balears, així com l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic.
  • Reconèixer el concepte de la «Geodiversitat» en les funcions i a l’organigrama de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, ja sigui bé en el propi nom de la direcció general, afegint «Geodiversitat», com en la seva gestió, creant una secció específica amb competències sobre la matèria, per tal de donar compliment a la llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat en relació a la Geodiversitat.
  • Incorporar els conceptes de Patrimoni Geològic i Geodiversitat i els aspectes geològics de les Illes Balears a les activitats realitzades en l’àmbit d’Educació Ambiental i dels Espais Naturals Protegits.
  • Garantir a la RLT d’aquesta secció la presència de la titulació de LLICENCIATURA EN GEOLOGIA, així com els mèrits de la especialitat en PATRIMONI GEOLÒGIC, sense la competència directa d’altres titulacions en el mateix lloc de treball.

——

ESPAIS NATURALS PROTEGITS

Al llarg de gairebé un segle de declaracions proteccionistes a Espanya, la geologia i geomorfologia del territori han seguit sent en la major part dels Espais Naturals Protegits elements molt importants per a la seva declaració. Ambdues, a més de ser la base per a la comprensió dels seus paisatges, condicionen en cada cas les limitacions a l’ús del territori, afavorint la conservació dels seus valors naturals i propiciant la seva declaració.

En la conservació d’un espai natural protegit, el coneixement precís i detallat de la seva morfologia i formacions superficials, així com de la seva composició litològica i estructural, és la base per al coneixement del funcionament geotècnic i hidrogeològic del seu territori. Això és molt important, no només per a la prevenció de riscos i valoració de recursos (inclosos els divulgatius), sinó també per a la previsió i prevenció d’impactes sobre la població, vegetació, àrees sensibles, punts patrimonials, etc. En la interpretació de la majoria dels Espais Naturals Protegits, la geologia permet, en un ordre creixent de nivell de coneixements i de complexitat de percepcions, conèixer millor la composició del territori, saber molt més de la seva història i fer possible la seva percepció integral. Els elements geològics i geomorfològics dels Espais Naturals Protegits tenen amb freqüència per si mateixos un notable valor estètic, simbòlic, etc., que com els de la flora o els de la fauna, són també part del seu patrimoni i la seva consideració condueix a ser més valorats i apreciats. Els Espais Naturals Protegits estan molt sovint establerts sobre àrees amb una evolució geològica singular, que els ha proporcionat característiques també singulars, el que ha conduït a la seva declaració. La difusió d’aquest coneixement, recolzat principalment en elements i configuracions geològiques observables en el propi espai natural protegit, augmenta així mateix la seva valoració i apreciació.

A més, en la interpretació dels paisatges d’un territori, i més acusadament en el cas dels Espais Naturals Protegits, la geologia és la base per a la seva comprensió, doncs espais, escenaris, estructures, textures i colors estan molt sovint condicionats per la composició lito-estructural i la configuració geomorfològica del territori. La geologia i la geomorfologia, després del clima, són els condicionants més importants de la vegetació espontània, i també, en condicionar les possibilitats d’intervenció humana, indirectament ho són dels usos del territori. Per això el paisatge, que és l’element més perceptible i en molts casos el més valorat d’un Espai Natural Protegit, es comença a entendre i a apreciar per la geologia. A més, la seva integració amb els coneixements d’altres tipus, permet el desenvolupament d’una cultura integral de la natura, en la qual s’identifiquin interrelacions geóticas, biòtiques i antròpiques, es valori més i millor el paisatge i fins es comprenguin millor fets històrics i situacions socials.

Atès el que hem comentat en l’apartat anterior de Patrimoni Geològic, considerem que és just que es contempli la titulació de geologia, com a mínim, en els llocs de treball dels espais naturals protegits en els quals la geologia sigui un tret rellevant, com per exemple:

  • Parc nacional marítim terrestre de l’arxipèlag de Cabrera.
  • Parc natural de sa Dragonera.
  • Parc natural de la península de Llevant.
  • Paratge natural de la Serra de Tramuntana.
  • Monument natural de les fonts Ufanes.
  • Monument natural del torrent de Pareis.

Per aquests motius s’insta a la Conselleria de Medi Ambient i Territori a:

  • Incorporar els conceptes de Patrimoni Geològic i Geodiversitat i els aspectes geològics de les Illes Balears a les activitats realitzades en l’àmbit dels Espais Naturals Protegits.
  • Garantir en la RLT de gestió d’espais naturals protegits la presència de la titulació de LLICENCIATURA EN GEOLOGIA, així com els mèrits de la especialitat en PATRIMONI GEOLÒGIC o GEOLOGIA AMBIENTAL, sense la competència directa d’altres titulacions en el mateix lloc de treball.
  • Garantir en la RLT de direcció d’espais naturals protegits on la geologia sigui un aspecte rellevant la presència de la titulació de LLICENCIATURA EN GEOLOGIA.

——

EDUCACIÓ AMBIENTAL

L’educació ambiental relaciona a les persones amb el seu ambient, amb el seu entorn i busca un canvi d’actitud, una presa de consciència sobre la importància de conservar el medi natural per al futur i per a millorar la nostra qualitat de vida.

Per tant, una vegada l’Administració assumeix la Geodiversitat en les seves funcions, ha d’incloure tant el Patrimoni Geològic com els aspectes geològics en general de les Illes Balears en els seus programes d’educació ambiental.

Per aquests motius s’insta a la Conselleria de Medi Ambient i Territori a:

  • Incorporar els conceptes de Patrimoni Geològic i Geodiversitat i els aspectes geològics de les Illes Balears a les activitats realitzades en l’àmbit d’Educació Ambiental realitzades en centres educatius que promou el Servei d’Educació Ambiental.
  • Garantir que a la RLT del Servei d’Educació Ambiental es creen llocs exclusius i amb funcions definides per a la TITULACIÓ DE LLICENCIATURA EN GEOLOGIA, sense la competència directa d’altres titulacions en el mateix lloc de treball.

——

RECURSOS HÍDRICS

El principal recurs hídric natural a les Illes Balears el constitueixen les Aigües Subterrànies. La poca existència de recursos naturals superficials, la explotació històrica dels recursos naturals subterranis i en alguns casos la seva sobreexplotació, han fet que les aigües subterrànies siguin les grans protagonistes en la Planificació Hidrològica.

La Geologia (com a titulació) i la Hidrologia Subterrània (com a especialitat d’enginyeria) esdevenen una combinació necessària i bàsica per a la gestió dels Recursos Hídrics Subterranis.

Les diferents formacions geològiques de les illes i l’estructura que presenten, condicionen l’emmagatzematge de l’aigua subterrània, per tant el seu coneixement juntament amb el de l’enginyeria aplicada en aquest camp, permeten dur a terme d’una manera tècnica el seguiment, la planificació, la protecció, explotació sostenible, el disseny de captacions d’aigua subterrània i en definitiva, la gestió sostenible del recurs hídric.

Des de que es va iniciar l’estudi i caracterització de les aigües subterrànies a les Illes Balears, amb el Servicio Geológico del Ministerio de Obras Públicas (SGOP, MOPU) als anys 70, fins a l’any 2013 per part de la Direcció General de Recursos Hídrics (DGRH) amb l’elaboració del primer Pla Hidrològic de les Illes Balears adaptat a la DMA (Directiva Marc de l’Aigua), han existit a l’administració relació de llocs de treball específics per a la titulació de geologia, per a dur a terme aquestes tasques.

A data d’avui i de llavors ençà, aquestes places han sigut obertes a moltes altres titulacions que no garanteixen la formació necessària en geologia ni hidrologia subterrània, deixant així el mèrit dels concursos per accedir a aquests llocs totalment dependents de les qüestions generals de l’administració i no de les específiques de cos facultatiu que ens ocupa.

De fet la caracterització i seguiment de les aigües s’ha convertit en els darrers anys en la simple elaboració d’indicadors, sorgits gràcies als coneixements anteriors, deixant de banda la feina bàsica de seguiment basada en la hidrogeologia aplicada en cada cas.

Aquesta gestió del recurs hídric basada en la hidrogeologia aplicada en cada cas es veu directament relacionada amb:

  • El seguiment, la gestió i la optimització de la xarxa de control d’aigües subterrànies en funció de la caracterització dels aqüífers i de l’evolució de l’estat de les aigües, de casos de contaminació, de casos de salinització, de sobreexplotació, etc.. Actualment només es fa un seguiment per inèrcia d’un disseny de xarxa que ja necessita optimitzar i actualitzar, i manca el seguiment directe d’evolució de la intrusió salina o dels paràmetres hidràulics.
  • Actualització del Balanç Hidrològic de les masses d’aigua subterrània i definició de l’estat. Actualment es defineixen els estats en base a informació estimada, sense tenir en compte el contexte hidrogeològic de cada massa d’aigua o els models conceptuals de funcionament hidràulic, ni sense tenir en compte gran quantitat d’estudis existents ni tècniques modernes d’anàlisi, així com les pròpies dades d’evolució piezomètrica que s’obtenen de la xarxa de control.
  • Plans de gestió de masses d’aigua subterrània, proposats al primer treball de Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) de 2009 del 1er cicle i desapareguts dels plans posteriors.
  • Perímetres de protecció de captacions d’aigua per a abastiment urbà, actualment pendents de delimitar en molts casos i d’aprovar, sent encara delimitacions de radi fix sense tenir en compte la hidrogeologia.
  • Resolució d’expedients de captacions d’aigua subterrània.
  • Resolució d’informes tècnics d’assignació de volums màxims anuals i caudals màxims instantanis en captacions d’aigua subterrània.
  • Resolució d’informes tècnics d’afecció al domini públic hidràulic: abocaments, afecció entre captacions, infiltració, explotació, etc…
  • Elaboració i proposta de normativa tècnica sobre explotació del recurs hídric i sobre mesures correctores i preventives en quan a la contaminació de les aigües.

Per altra banda cal especificar que els titulats en geologia són totalment competents en l’elaboració d’estudis hidrogeològics i projectes per a captacions d’aigua subterrània, de fet el contingut dels estudis universitaris d’aquesta titulació estan totalment enfocats al tema.

L’especialitat en hidrologia subterrània, o hidrogeologia, requereix de coneixement geològic regional, a més dels coneixements de la pròpia especialitat en sí, garanteix per tant la identificació dels aqüífers i la proposta de mesures preventives de protecció del recurs en l’estudi de captacions d’aigua subterrània. 

Un dels usos de la hidrogeologia és l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia, tant en circuits oberts (amb extracció i infiltració d’aigües subterrànies) com en circuits tancats (només amb interconnexió física amb el terreny, sense extracció o infiltració d’aigües). La perforació i les condicions tècniques d’aquestes perforacions fan a la especialitat de geologia i enginyeria geològica dues capacitacions que són referència per a la realització dels projectes dels intercanviadors enterrats. L’autorització d’aquests sondejos es fa a la DGRH, mentre que els projectes de la instal·lació s’autoritzen al Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial.

A la resta de l’estat espanyol, els projectes d’obra de les perforacions i els projectes hidrogeològics per a concessions d’aigua subterrània són revisats per institucions diferents (Indústria i Confederacions Hidrogràfiques respectivament) i els projectes realitzats per geòlegs i hidrogeòlegs són admesos per part de les confederacions hidrogràfiques.

En quan a l’admissió de projectes per part de l’administració competent en Indústria, cal dir que hi ha antecedents sobre la competència dels llicenciats en geologia i engineyria geològica inclòs també en quan a la direcció d’obra i no només en la redacció de projectes:

  • JUNY 2017 – Notícia del “Ilustre Colegio de Geólogos” (ICOG) que conclou que un geòleg pot dirigir un projecte de captació d’aigües subterrànies des del començament, aportant el projecte i un estudi bàsic de seguretat i salut, el qual ha d’indicar que no serà necessària la tècnica minera i l’ús d’explosius per a la realització del sondeig.

https://cgeologos.es/noticia/ejecucion-de-sondeos-para-la-captacion-de-aguas-para-riego

  • NOVEMBRE 2017 – Sentència del Tribunal Suprem que conclou que per a les captacions d’aigua subterrània no es considera d’aplicació la llei de mines en quan a l’obra de perforació a excepció de que fos necessària la utilització d’explosius, atès què li és d’aplicació exclusivament la llei d’aigües.

https://cgeologos.es/noticia/el-supremo-confirma-la-competencia-de-los-geologos-en-captacion-de-aguas

  • JULIOL 2019 – Notícia de l’ICOG que comparteix l’informe d’un lletrat que subscriu en relació a la competència professional dels llicenciats en Geologia, graus en Geologia i graus en Enginyeria Geològica per a realitzar projectes en matèria de geotèrmia somera (geotèrmia de baixa entalpia).

https://cgeologos.es/noticia/informe-sobre-la-competencia-legal-de-los-geologos-en-el-ambito-de-la-geotermia-somera

A les Illes Balears el tràmit d’obres de perforació i el tràmit d’autoritzacions i concessions de domini públic hidràulic (aigües subterrànies) es troba unificat a la DGRH. Tot i que no hi ha una base legal, en la pràctica, aquest tràmit és tractat com a exclusiu de la enginyeria de mines, malgrat els antecedents explicats anteriorment.

A l’any 2018 l’AGEIB, va al·legar la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) atès que aquest obliga al compliment del “Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera” (RGNBSM) (article 126.2.g del PHIB ). La resposta de la DGRH va ser que «no hi havia confusió, segons la sentència del Tribunal Suprem 1756/2017 els geòlegs tenen competència professional en la tramitació d’expedients de captacions d’aigua subterrània.»:

http://www.caib.es/sites/aigua/ca/revisia_anticipada_del_pla_hidrolagic_de_les_illes_balears/

http://www.caib.es/sites/aigua/f/261753

Per aquests motius considerem necessària i justa la revisió de competències en l’elaboració de projectes de captacions d’aigua subterrània i sondejos de geotèrmia a les Illes Balears, contemplada tant en la normativa com a la informació que es dona a l’administrat.

Per aquests motius s’insta a la Conselleria de Medi Ambient i Territori a:

  • Crear una secció a la direcció general de recursos hídrics, que sigui específica per a la gestió dels recursos hídrics subterranis i estigui basada en la hidrogeologia, que serveixi de recolzament tècnic i de base per a la gestió en general de la direcció, que tingui les funcions definides i l’objectiu de dur a terme de manera tècnica el seguiment de l’estat, la planificació, la protecció i la gestió sostenible dels recursos hídrics subterranis, així com de l’elaboració d’informes tècnics sobre autoritzacions d’aprofitament, abocaments i afeccions a les aigües subterrànies.
  • Garantir que a la RLT d’aquesta secció es creen llocs exclusius i amb funcions definides, per a la TITULACIÓ DE LLICENCIATURA EN GEOLOGIA, i que es contemplen els mèrits de la HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA, sense competència directa en el mateix lloc de treball amb altres titulacions.
  • Dotar aquesta secció de varis negociats específics en el mateix sentit per a cada illa atès la importància i rellevància que té la gestió dels recursos hídrics subterranis a les illes Balears.
  • Garantir que tant la normativa com la informació que es tramet als administrats en relació als tràmits d’autorització i concessió d’aigües subterrànies, contempli la competència del col·lectiu professional de llicenciats en geologia i enginyeria geològica per a realitzar i dirigir projectes de captació d’aigües subterrànies i sondejos d’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia, que no impliquin ús d’explosius o tècnica minera, els quals són la immensa majoria dels casos.

——

RISCOS GEOLÒGICS

Les Illes Balears presenten una gran complexitat geològica, tant des del punt de vista geològic com estructural, i un relleu abrupte. Tot això, unit a les característiques pròpies d’aquesta zona de La Mediterrània, configura una àrea d’elevat risc geològic.

L’augment dels riscs naturals s’atribueix, en gran part, al creixement de la població que hi està exposada. Per aquest motiu, aquests fenòmens s’han de tenir en compte en tots els instruments de planificació territorial (PGOU, planificació urbanística municipal, etc.).

Cal destacar els riscs geològics que afecten tot el litoral de les illes, per mor de la dinàmica natural de retrocés. Per una altra banda, a La Serra de Tramuntana de Mallorca hi ha factors negatius a l’estabilitat del terreny, com ara un pendent elevat, presència de litologies blanes, plans de fractura definits, etc. I, per tant, les obres d’infraestructura en aquesta zona són afectades per nombrosos problemes geotècnics, entre els quals destaquen els despreniments i les esllavissades dels vessants i dels talussos de carreteres.

Els processos inestables poden donar lloc a situacions d’alt risc, especialment a les zones costaneres amb una major pressió i ocupació humana. 

El Instituto Geológico y Minero de España (IGME), en conveni de col·laboració amb el Govern Balear signat el novembre de 2011, va participar en un Projecte Europeu d’investigació i seguiment de moviments geològics, el projecte DORIS, per tal d’establir protocols de prevenció i actuació. Es va realitzar un seguiment i caracterització dels principals processos d’esllavissades que es donaven a la Serra de Tramuntana, en col·laboració amb el Departament de carreteres del Consell de Mallorca, i com a resultat es va obtenir un mapa de riscos a carreteres.

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=1022425&lang=ca

Malauradament, no s’ha fet un seguiment d’aquest inventari ni cap treball d’actualització de les dades o de previsió d’esdeveniments, ni per part del IGME ni per part del Govern Balear. Aquest fet pot repercutir greument en la prevenció dels riscos.

Per altra banda cal esmentar la existència i importància dels riscos geològics d’erosió, de subsidència, de sismicitat, costaners i d’inundació, que tot i que hi ha plans i programes al respecte, no existeix cap servei geològic de seguiment.

Per aquests motius s’insta a la Conselleria de Medi Ambient i Territori a:

  • Crear un servei de riscos naturals, i una secció que sigui específica per al seguiment dels riscos geològics: d’esllavissades, d’erosió, de subsidència, de sismicitat, costaners, i d’inundació, que pugui servir de base tècnica per a la prevenció i actuació en molts d’àmbits del Govern Balear.
  • Garantir que a la RLT d’aquesta secció es creen llocs exclusius i amb funcions definides, per a la TITULACIÓ DE LLICENCIATURA EN GEOLOGIA, i que es contemplen els mèrits de la ENGINYERIA GEOLÒGICA i del RISC GEOLÒGIC, sense competència directa en el mateix lloc de treball amb altres titulacions.

——

GESTIÓ DE RESIDUS I CONTAMINACIÓ DE SÒLS

La funció del geòleg en l’àrea de gestió de residus es considera molt important en quan a la valoració adequada del medi receptor en funció del residu que s’hi aboqui. Els medis receptors serien el sòl i/o les aigües.

De la mateixa manera és important el paper del geòleg en l’estudi d’estabilització de masses de residus i de les seves afeccions al medi degudes als lixiviats, principalment a les aigües subterrànies però també a les aigües superficials. Aquesta afecció depèn de les característiques geològiques, geotècniques i hidrogeològiques del medi receptor.

El coneixement del medi receptor, en quan a aquests aspectes geològics, garanteix que els projectes es valorin d’una manera científica.

La llei estatal 26/2007 de responsabilitat mediambiental regula la responsabilitat dels operadors i obliga a adoptar i executar mesures de prevenció i de reparació de danys. Aquestes mesures preventives han de ser estudiades des de l’àmbit de la geologia i la hidrogeologia, ja que són els medis receptors directes, i segons les seves característiques pròpies, es donaran uns processos de transports diferents, i de la mateixa forma es procedirà de forma diferent en el procés de restauració i neteja en conseqüència amb aquestes característiques particulars de la interacció entre el medi geològic i el contaminant.

A causa de l’activitat industrial es generen molts punts  de possible afecció del sòl i de les aigües subterrànies associades (benzineres, abocadors, dipòsits de substancies perilloses…). La normativa al respecte: Llei 22/2011, amb les modificacions introduïdes per la llei 5/2013 (DEI), desenvolupada en el RD 815/2013 Reglament d’Emissions Industrials, obliga a realitzar un INFORME BASE per les industries amb processos considerats com a perillosos i de probabilitat d’afectar al medi ambient, sobretot al sòl i a les aigües subterrànies.

El  RD 9/2005 estableix la relació d’activitats Potencialment Contaminants del sòl (APCS), a més dels criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminats. Aquest RD 9/2005 les introdueix, i obliga a realitzar un Informe de Situació Preliminar o (IPS), seguit de uns Informes de Situació (IS), en moments concrets de l’activitat industrial amb possibilitat de contaminació.

Tots aquest tipus d’informes tenen relació directa amb l’activitat realitzada i amb les condicions del medi on es troba situada aquesta activitat, i per tant tot aquet seguit d’informes s’han d’avaluar per tècnics amb capacitat d’entendre no només els processos industrials sinó també les condicions del medi receptor.

També s’ha de tenir en compte el marc legislatiu que imposa la directiva Marc de l’Aigua (DMA), I la Directiva Marc de les Aigües Subterrànies (DAS) 2006/118/CE, que surt com a legislació per lluitar contra la contaminació de les aigües subterrànies.

En relació a la possibilitat de que un emplaçament es trobi contaminat, s’ha de planificar una investigació en camp amb tècniques de caracterització del sòl i les aigües subterrànies, inclòs els vapors. Aquestes tasques han de ser realitzades per persones amb coneixements en geologia i hidrogeologia, a més de tenir una experiència prèvia en la obtenció de mostres. A partir d’aquestes mostres i els assaigs de laboratori pertinents, es podrà realitzar un model conceptual basat en totes aquestes dades.

A partir de la valoració tant del grau de contaminació conegut com l’Anàlisi de Risc, i les tècniques de recuperació segons els objectiu de remediació, es valoren a partir de les diferents possibilitats a partir de les  característiques geològiques i hidrogeològiques de la zona afectada a més d’altres factors com són econòmics i funcionals. Per tant es de remarcar que els tècnics han de tenir una formació adient, i els geòlegs amb aquesta especialitat són tècnics que compleixen perfectament aquestes tasques

Pel que fa a la restauració d’espais degradats i pedreres són habituals els casos en que es pretén o es porta a terme la restauració mitjançant la valorització de residus, que cal que es faci des del punt de vista geològic a causa de la interacció de les possibles substàncies que puguin ser alliberades pel residus al medi i la valoració dels efectes. La llei autonòmica de residus 8/2019 estableix l’obligació d’informe preceptiu del Servei de Residus de la Conselleria de Medi Ambient, s’estableix què s’ha de valorar l’efecte sobre la hidrogeologia, especialment, i la geotècnia, per a evitar problemes futurs.

En aquests aspectes hi ha d’haver una coordinació amb la Direcció General de Recursos Hídrics. Cal afegir també la importància de l’inventari d’activitats potencialment contaminants en quan a la transcendència que pot tenir per al seguiment i control de les aigües.

Per aquests motius s’insta a la Conselleria de Medi Ambient i Territori a:

  • Garantir que a la RLT del Servei de Residus i Sòls Contaminats es creen llocs exclusius i amb funcions definides, per a la TITULACIÓ DE LLICENCIATURA EN GEOLOGIA, i que es contemplen els mèrits de la HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA, la ENGINYERIA GEOLÒGICA o la GEOLOGIA AMBIENTAL, sense competència directa en el mateix lloc de treball amb altres titulacions.

——

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on email
L'AGEIB es presenta al nou executiu del Govern Balear i fa propostes en relació al reconeixement de la geologia. VEGEU LA PROPOSTA COMPLETA.